L’altre dia vaig entrar dins una escala del barri de Gràcia i algú estava fent cafè. Per l’olor, ràpid vaig saber que era una cafetera Orelex. La barreja única d’aquelles dues olors (la d’una clàssica escala gracienca més la d’una cafetera italiana) va disparar algun dispositiu del meu cervell i em vaig veure submergit en un munt de sensacions que semblaven oblidades. Vaig reviure les tardes de dijous de fa més de vint anys, quant anava a visitar els meus avis. Hi ha sensacions que són difícils d’explicar, sensacions d’agradable melancolia. Les olors et poden fer reviure en un moment sensacions úniques, irrepetibles. I ho fan per sorpresa, sense avisar.
L’altre dia vaig encendre la ràdio perquè em fes companyia mentre fregava el pis. Al sentir la cançó que estava sonant es va disparar un dispositiu del meu cervell i em vaig veure submergit en un munt de sensacions que semblaven oblidades...
Entrades
drapdecuina dos mil vint
Fa 4 anys
Quina entrada més maca!!! Molt be!!!
ResponEliminaL'altre dia vaig veure per la tele un neuroleg, i deia que el cervell es passa el dia eliminant coses innecessàries, per sort, no elimina tot... visca la música i els records que ens porten.
ResponEliminaaixí doncs, quan ens fotem fins el cul de beure, estem ajudant al cervell a eliminar toxines, no?
ResponEliminaSi ja deia jo que això no podia ser dolent...
Si al final serà terapèutic i tot, tu!
visca!