dissabte, 17 d’octubre de 2009

La Cienega just smiled

A tots els amants de la música ens agradaria tocar algun instrument o molts, i fer cançons, i transmetre les coses que sentim d'una manera que ens surt de dins, amb la capacitat expressiva que només ens pot donar l'expressió artística. De fet, tothom té, d'alguna manera o altra, aquesta necessitat. Qui no ho ha intentat mai? La qüestió és que és realment difícil aconseguir-ho i per això estimen tant la música, la literatura, l'art, etc. Llegint un llibre, escoltant una música, mirant una pel·li, admirant una pintura o d'alguna altra menera, ens hem adonat que no estem sols, que la resta de la gent sent coses semblants i de manera semblant a nosaltres. És per això que sempre existirà l'expressió artística, per tant sempre existirà la música i a l'hora sempre hi hauran taules plenes de copes vuides i cendrers plens i parets que hauran sentit poemes humits d'alcohol i converses apassionades que acaben amb decicions com la de crear bolgs com aquest.

Avui us deixo una cançó d'aquestes que dius: jo sento algo així però no sóc capaç de transmetre-ho amb aquesta elegància.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada